COM FER UN DECÀLEG?

Un decàleg és un grup de deu normes que han de complir les persones per a les quals ha sigut creat, usualment s'utilitza per a abordar conductes o actituds ètiques.

Per exemple, el decàleg d'un bon estudiant seria:

1. Dormir almenys vuit hores diàries.
2. Fer un bon desdejuni: suc, fruita, llet, cereals, torrades, mel...
3.  Llegir i escriure habitualment.
4. Interessar-se per assumptes variats: història, art, esport, ...
5. Atendre en classe amb els cinc sentits i preguntar els dubtes.
6.  Realitzar a casa diàriament les tasques sol·licitades en classe.
7. Ajudar-se d'esquemes, resums i gràfics per a facilitar la compressió i memorització.
8.  Reflexionar sobre l'estudiat: comparar, interpretar, …
9. Adoptar una actitud crítica davant l'après: acord, desacord, acceptació, rebuig...,
10. Acabar amb idees pròpies sobre la matèria estudiada.

Els passos a seguir per a fer un decàleg:

• -      Li donem una mica al coco: redacta aquelles idees que puguen ser claus en el decàleg. Quantes més, molt millor doncs tindràs opcions per a fer una selecció.
• -      Dels centenars d'idees que has pensat, selecciona les més brillants i si dues o més es repeteixen, intenta unir-les en una sola.
• -      Aquestes idees que van fluir de la teua ment, les redactes en accions concretes, no generals, perquè s'expressen amb claredat i sense deixar lloc a dubtes.
• -       L'ortografia és una qüestió a tenir molt en compte, revisa els accents i procura que no hi haja repeticions de paraules.

LES DUES MUNTANYES

En una terra deshabitada hi havia dues muntanyes que s'alçaven al bell mig d'una gran plana.

Una, era molt alta. Estava formada per unes roques grises, quasi blanques, que brillaven des que sortia el sol fins que s'amagava. Des del cim d'aquesta muntanya hom podia contemplar per tots costats una gran extensió de terra.

L'altra era més petitona. No tenia roques que brillaven, ni es podia veure gran cosa des del seu cim. L'única cosa que ens podia oferir era el color vermell de la seva argila i el verd de les herbes salvatges.

Un dia, la muntanya gran pensava: "Jo sí que en sóc, de bonica! En canvi aquesta muntanya veïna, tan baixa i tan lletja. No m'agradaria gens ésser com ella...”

La petita també feia els seus pensaments, i deia: "Per què dec servir jo? Sóc baixa, trist..., no tinc ni un punt que brilli..., només quatre herbots que prou reina tenen per a créixer.”

Ah! però..., sabeu que va passar? Doncs, que un dia varen arribar per aquelles terres uns nois i noies forasters, carregats amb motxilles i tendes, buscant un lloc per acampar.

En veure aquelles muntanyes, van pujar primer a la més alta. Tots quedaren sorpresos de la seva bellesa i van decidir quedar-se al seu cim. Ah renoi! S'adonaren de sobte, que tot era pedra i no hi havia ni un sol lloc per a poder clavar la tenda...

   Ben desenganyats van baixar cap a la petita, encara que no els agradés tant.

   No sabeu pas l'alegria que van tenir quan van veure que allà sí que la tenda es clavava fàcilment.

   Van passar uns dies, i com que hi estaven tan bé, decidiren quedar-s'hi una bona temporada.

   

Moralitat: Tots tenim defectes, febleses i qualitats i hem de traure profit de tots ells, mai hem de sentir-nos menys o més que altres, perquè tots som persones i tots mereixem respecte.

TIPUS D'ASSETJAMENT ESCOLAR

1. Assetjament físic

Es caracteritza per un comportament agressiu que pot incloure colps, espentes i fins i tot pallisses entre un o diversos assetjadors contra una víctima, En ocasions, es produeix també el robatori o dany intencionat de les pertinences de les víctimes.

Per exemple, un alumne li baixa els pantalons a un altre en l'esbarjo.

2. Assetjament psicològic

Existeix una persecució, intimidació, tirania, xantatge, manipulació i amenaces a l'altre. Són accions que danyen l'autoestima de la víctima i fomenten la seua sensació de temor.

Poden consistir, per exemple, en una mirada, un senyal obscè, una cara desagradable o un gest.

3. Assetjament verbal

Són accions no corporals amb la finalitat de discriminar, difondre rumors de caràcter racista o sexual, fer bromes insultants i repetides del tipus posar sobrenoms, insultar, amenaçar, burlar-se, etc.

Exemple: Quan un alumne li diu a un altre: “Eres molt, molt gros, i la teua mare també”.

4. Assetjament sexual

Es presenta un setge, comentaris masclistes o obscens, inducció o abús sexual o referències malintencionades a parts íntimes del cos de la víctima. 

Per exemple, un alumne de classe obliga a un altre/a a besar-li.

5. Assetjament social

Pretén aïllar al/la jove de la resta del grup, ignorant-ho i excloent-ho.  Pot ser directe: excloure, no deixar participar a la víctima en activitats, traure'ls del grup o indirecte: ignorar, tractar com un objecte, com si no existira o fer veure que no està ací.

Per exemple, un grup de xiques mira les fotos que es van fer en una festa a la qual no van convidar a una companya de classe.

6. Ciber-assetjament o assetjament cibernètic

És l'assetjament o la intimidació a través de les noves tecnologies (xarxes socials, missatges de text, correus electrònics). El contingut de l'assetjament va des dels insults a muntatges fotogràfics o de vídeo de mal gust, imatges inadequades de la víctima preses sense el seu permís, crítiques respecte a l'origen, religió, el nivell socioeconòmic de la víctima o dels seus familiars i amics, etc.

Exemple: Twittear: “Pere és un perdedor”.

LA NEGOCIACIÓ COM A RESOLUCIÓ PACÍFICA DELS CONFLICTES

Què és un conflicte?

Els conflictes són situacions en què dues o més persones entren en desacord d'interessos i/o posicions incompatibles, on les emocions i sentiments juguen un rol important i la relació entre les parts pot acabar enrobustida o deteriorada, segons el procediment que s'haja decidit per a abordar-ho.

Què és la Negociació?

La Negociació és una tècnica de resolució pacífica (no violenta) del conflicte en què els involucrats dialoguen cara a cara, voluntàriament, se centren en el problema succeït i pensen en una solució que resulte mútuament acceptable.

Com realitzar la Negociació?

Pas 1: Dialoguem i escoltem amb respecte.

Les parts es disposen a dialogar, és a dir, a escoltar i expressar. Si existeix molta molèstia, ràbia o enuig en una o en ambdues parts involucrades, es recomana esperar fins a controlar les emocions i així escoltar amb els cinc sentits.

Pas 2: Aclarim el conflicte.

Una manera de començar és que cada part descriga què va passar, i/o què va sentir. Es recomana fer el relat sempre en primera persona: “Jo et vaig dir que…”, “perquè jo…”.

Pas 3: Exposem els nostres interessos per a resoldre el conflicte.

És necessari aclarir què s'està disposat/da a cedir, ja que una negociació és reeixida quan satisfà, encara que parcialment, les necessitats d'ambdues parts; o siga, quan tots dos guanyen en el procés.

Pas 4: Acordem la solució més adequada per al nostre conflicte.

Es tracta de treballar en conjunt per a generar variades opcions de resolució satisfactòries i escollir l'opció més beneficiosa per als involucrats. En aquest sentit, se suggereix que l'acord siga concret, viable i directament relacionat amb el conflicte.

CONSELLS BÀSICS CONTRA EL CIBERASSETJAMENT

El ciberassetjament inclou l'ús de mitjans telemàtics (internet, telefonia mòbil, videojocs online) per a l'enviament o publicació d'amenaces, acusacions falses o informació confidencial, el robatori de la identitat o dades d'una persona, o l'espionatge de l'ordinador o l'ús d'internet que fa algú.

Per a evitar aquesta situació:

1.     Comporta't amb educació en la Xarxa. No faces en la Xarxa el que no faries a la cara.

2.    No penses que estàs del tot segur/a a l'altre costat de la pantalla. Val la pena revisar els teus ajustos de privadesa per a estar segur/a que estàs intercanviant la informació que desitges amb les persones de la teua confiança.

3.    Vés amb compte amb la informació personal que comparteixes en línia incloent el correu, i les xarxes socials com Twitter. Pots:

o    Crear un compte de correu diferent.

o    Utilitzar una foto que no t'identifique en el teu perfil d'usuari.

o    No completar tots els camps quan et registres en línia, evitar donar informació que puga identificar-te, utilitzar un nom que no siga el teu real.

o    No usar dates importants, com el teu aniversari, per a la teua contrasenya.

4.    Si et molesten, no contestes a les provocacions, ignora-les. Compta fins a cent i pensa en una altra cosa o abandona la connexió.  En algunes ocasions és pitjor que reaccions, perquè justament és açò el que l'agressor està cercant.

5.    Si t'assetgen, guarda les proves. Tu NO “vas provocar” aqueixa situació.

6.    Adverteix a qui abusa que està cometent un delicte.

7.    Si hi ha amenaces greus demana ajuda amb urgència. Pot ser un amic, un parent o un adult amb qui tingues confiança.

8.    Si algú que coneixes està sent assetjat, actua. El mínim que pots fer és intentar parar al responsable parlant amb ell i posicionant-te en contra del que està fent. Si no pots frenar-li, recolza a la víctima i trobeu el moment adequat de denunciar el succeït.

UN DE CADA DEU ALUMNES ASSEGURA QUE HA PATIT ASSETJAMENT ESCOLAR

 

       Un de cada deu estudiants considera que ha patit assetjament escolar en els últims dos mesos i un 6,9% es considera víctima de ciberpersecució. Save the Children acaba de presentar un informe de 130 pàgines, Yo a eso no juego, en el qual analitza, a través d'entrevistes a 21.500 estudiants d'entre 12 i 16 anys, dades sobre persecució i ciberpersecució a Espanya “tant des de la perspectiva dels enquestats que reconeixen que han estat víctimes, com des dels que hagen reconegut ser agressors”. És un dels primers treballs que analitza el fenomen amb profunditat i suposaria, extrapolant les dades, que prop de 110.000 alumnes han patit persecució i 82.000 han patit ciberpersecució a Espanya.

         Les xiques surten més mal parades: un 10,6% ha patit persecució (davant un 8% de xics), i un 8,5% a través de les xarxes (un 5,3% de xics).

         Sis de cada deu estudiants assenyalen que han rebut insults i gairebé un 30% cops físics. Aquestes situacions “no sempre són casos d'assetjament escolar, però dibuixen una realitat preocupant”, destaca l'estudi. Quant als perseguidors, un 5,4% dels xics reconeix que ha assetjat algú i un 3,3% admet haver-ho fet a través d'Internet o les xarxes socials.

         Un de cada tres enquestats afirma que ha agredit físicament un altre alumne i, segons l'informe, “el principal motiu que donen els que practiquen persecució és “que no saben per què” i, en segon lloc, que ho fan per “fer una broma”.

         L'enquesta també pregunta als alumnes per situacions concretes de violència en l'entorn escolar. Sis de cada deu reconeixen que algú els ha insultat en els últims mesos, d’aquests un 22,6% afirma que ha estat de manera freqüent i més d'un terç a través del mòbil o Internet. Gairebé un 30% dels alumnes afirma que ha rebut cops físics, un 6,3% de manera freqüent.

TEST: ERES UNA PERSONA EMPÀTICA?

L'empatia és una qualitat de les persones que les permet posar-se en el lloc de l'altre, compartir les seues alegries, les seues penes, preocupacions o esperances.

Per a esbrinar si tu eres o no empàtic/a, contesta SI o NO a les següents preguntes:

1.-Li lleves importància a la primera impressió quan coneixes a algú?

Quan coneixes a algú per primera vegada, entens que potser al principi no done el millor de si mateix i que amb el tracte continuat aniràs coneixent a l'altra persona, ja que augmentarà la confiança.

2.-Pressuposes la bona intenció a les persones?

Eres capaç d'entendre que encara que l'altre haja fet alguna cosa dolent darrere pot haver-hi una bona intenció, es pot demanar perdó i segur que hi ha algun bon gest.

3.- La gent propera pot comptar amb tu?

Quan has d'estar, sempre estàs. Pots unir-te tant a les preocupacions i el sofriment, com a les alegries d'aquelles persones als qui estimes. Tens clar quan has d'estar al costat de l'altre i també quan has de marxar-te.

4.- Saps escoltar?

Eres un amic/a que escolta, que no jutja, que deixes parlar i saps estar en atenta escolta sense interrompre quan t'estan parlant.

5.- Parles sempre cuidant les paraules?

Cuides molt el que dius abans de parlar, especialment quan de les teues paraules pot dependre l'estat anímic de l'altra persona. Tendeixes a cercar les paraules que l'altra persona voldria i necessita escoltar, eres delicat/da en la forma d'expressar-te per a no fer mal a l'altre.

6.-Penses generalment que no tot és blanc o negre?

No eres extremista, sinó que prefereixes la varietat dels matisos. Quan les persones que estan al teu voltant tenen a anar-se als extrems, tens la capacitat per a mostrar que la vida no té solament dues possibilitats, sinó que les variacions poden ser múltiples.

Per a saber el resultat, suma els SI:

0, 1 o 2 SI. Tens un baix nivell d'empatia. Et costa treball identificar-te amb els altres llevat que estigues en una situació idèntica a la d'ells.

3 o 4 SI. Tens un nivell mitjà de empatia. Pots entendre com algú se sent però no sempre.

5 o 6 SI. Tens un nivell alt de empatia. Eres capaç d'entendre com se senten els altres i oferir-los suport.

PASSIVITAT VS ASERTIVITAT VS AGRESSIVITAT

Podem distingir l'assertivitat i la no assertivitat (passivitat i agressivitat) en el següent exemple:

Estàs en un restaurant, i demanes un menjar sense ceba.

El cambrer et porta just el menjar que vas demanar, però fa cas omís al teu advertiment, i la sol·licita al xef amb ceba.

Una persona passiva, acceptaria el menjar de forma submisa, i la consumiria fins i tot si no és del seu grat.

Una persona agressiva s'enfadaria i tractaria malament al cambrer, al xef i a tot el que estiga a prop.

No obstant açò, una persona assertiva, no es deixaria portar ni per la ira ni pel criteri dels altres. De forma molt educada, li faria saber al cambrer que la seua comanda no va ser lliurat a satisfacció, i sol·licitaria que ho canviaren.

Quan ens comuniquem assertivament, donem a entendre als altres el nostre punt de vista d'una forma clara i concisa, és a dir, el que pensem o sentim tal com volem que siga interpretat. Comptar amb un criteri propi és indispensable per a aconseguir el que volem. Però si l'assertivitat que practiques no inclou respecte i tolerància cap als altres, no és assertivitat.

UN EXPERIMENT REAL DE COMPETITIVITAT I COOPERACIÓ

L'experiment es va desenvolupar en un campament dels boy scout situat en el Parc Estatal de Robber´s Cave (la Cova dels Lladres) en USA, en el qual van participar 22 adolescents.

Primer es van formar dos grups, que es van fer anomenar: The Rattlers (Els Serps de Cascavell) i The Eagles (Els Àguiles) respectivament. Després d'açò, els investigadors –camuflats com a monitors del campament– van començar a crear friccions entre els grups, a força de competències esportives i gimcanes. L'hostilitat entre els grups es va fer patent de seguida i, de fet, fins i tot va haver-hi problemes de seguretat entre els participants. Posteriorment, es van introduir tasques que requerien la cooperació de tots dos grups: desafiaments que necessitaven resoldre ambdues parts, com un problema d'escassetat d'aigua o un camió embossat en el campament.

Quan la cooperació es va fer necessària, les hostilitats van cessar i els grups es van entrellaçar fins a tal punt que els xiquets van insistir a tornar a casa en el mateix autobús.

"LA SOPA DE PEDRA" O "TOTS TENIM ALGUNA COSA QUE APORTAR"

“Cert dia, va arribar a un poble un home i va demanar per les cases per a menjar, però la gent li deia que no tenia gens per a donar-li. Finalment va cridar a la casa d'una dona i va dir:

– “Bona vesprada, Senyora. Em dóna alguna cosa per a menjar, per favor?”

– “Ho sent, però no tinc gens”, va dir ella.

– “No es preocupe – va dir amablement l'estrany -, tinc una pedra en la meua motxilla amb la qual podria fer una sopa.

– Amb una pedra farà una sopa? Està boig!

– En absolut, Senyora, li'l promet. Done´m una olla molt gran, per favor, i li'l demostraré”

 L'estrany va preparar el foc i van col·locar l'olla amb aigua a la meitat de la plaça. Quan l'aigua va començar a bullir estava tot el veïnat al voltant d'aquell estrany que, després de deixar caure la pedra en l'aigua, va provar una cullerada i va dir:

– Deliciosa! L'única cosa que necessita són unes creïlles”.

Una dona es va oferir a portar-les de la seua casa. L'home va provar de nou la sopa, que sabia molt millor, però va trobar a faltar una mica de carn.

Un voluntari va córrer a la seua casa a cercar-la. I amb el mateix entusiasme i curiositat es va repetir l'escena en demanar unes verdures i sal. Per fi va demanar: “Plats per a tothom!” i la gent va anar-se a les seues cases a portar-los.

Després es van asseure tots a gaudir de l'esplèndid menjar, amb  estranya felicitat per compartir, per primera vegada, el seu menjar.

Aquell home estrany va desaparèixer i la gent del poble es va quedar amb la miraculosa pedra, que podrien usar sempre que volgueren fer la més deliciosa sopa del món.”

Moralitat: Amb la COOPERACIÓ s'aconsegueixen resultats notables, tot i que es partisca de contribucions xicotetes. Cadascun podem posar alguna de les nostres virtuts al servei dels altres i el resultat pot ser espectacular.