Podem
distingir l'assertivitat i la no assertivitat (passivitat i agressivitat) en el
següent exemple:
Estàs
en un restaurant, i demanes un menjar sense ceba.
El
cambrer et porta just el menjar que vas demanar, però fa cas omís al teu
advertiment, i la sol·licita al xef amb ceba.
Una
persona passiva, acceptaria el menjar de forma submisa, i la consumiria fins i
tot si no és del seu grat.
Una
persona agressiva s'enfadaria i tractaria malament al cambrer, al xef i a tot
el que estiga a prop.
No
obstant açò, una persona assertiva, no es deixaria portar ni per la ira ni pel
criteri dels altres. De forma molt educada, li faria saber al cambrer que la
seua comanda no va ser lliurat a satisfacció, i sol·licitaria que ho canviaren.
Quan
ens comuniquem assertivament, donem a entendre als altres el nostre punt de
vista d'una forma clara i concisa, és a dir, el que pensem o sentim tal com
volem que siga interpretat. Comptar amb un criteri propi és indispensable per a
aconseguir el que volem. Però si l'assertivitat que practiques no inclou
respecte i tolerància cap als altres, no és assertivitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario